Carta número 2, l'anunci

Valguin les cartes anteriors com a biografia sintetitzada i com a explicació al fet de que un bon dia decidís publicar un anunci en una revista especialitzada de gran tiratge.
La cosa no era gens fàcil, necessitava algú amb qui parlar dels meus sentiments, de les angoixes que m'afectaven profundament, algú a qui la vida tampoc els resultés fàcil.
Vaig pensar que els motius que a mi em conduiren a tocar del suicidi segurament estarien presents en altres persones. Havia de trobar aquestes persones i, per aconseguir-ho, havia de donar el primer pas.
Un anunci en una revista no posava en perill la meva estabilitat emocional d'aquell moment, així que em vaig disposar a redactar-lo.
Però exposar en unes breus i contades línies el que jo desitjava i que s'entengués correctament no era pas una tasca fàcil. Havia de quedar clar que jo no era un metge o un altre professional de la sanitat recabant informació per algún estudi. Tampoc em serviria de gaire que l'anunci s'entengués com una crida per que la gent "normal" em donés ànims per superar un suposat estat de tristesa.
Després d'una tarda de molt rumiar, el resultat fou aquest:
"Necesito hablar con gente que tenga problemas psíquicos o físicos y que se haya planteado el suicidio como posibilidad, médicos y paternalistas abstenerse. Escribir a ..."
Com és fàcil suposar, el text no va passar desapercebut per l'equip de redacció de la revista. A pocs dies de la recepció de l'anunci, vaig rebre una carta de la redacció en els següents termes:
"Apreciado lector,
Nos ha sorprendido tu anuncio para nuestra sección contactos ya que no especificas la finalidad del mismo. No sabemos si tu tienes problemas o es que estás realizando un estudio. En ambos casos nos gustaria saberlo antes de publicarlo y, si gustas, podemos hablar contigo. Recibe un saludo."
Per suposat vaig agafar un bolígraf i paper i els vaig fer una explicació detallada, dins del possible, de quin era el meu desig i el seu orígen.
Finalment, el meu anunci va sortir publicat. Era a l'estiu de 1983.
Quan el vaig tenir entre les mans, una estranya sensació m'envaí. Evidentment era jo qui sortia reflexat en aquelles línies però...havien passat tantes coses des d'aquell dia a la cuina! Em preguntava si no hauria d'empenedir-me del que havia fet. Però ja era massa tard, no existia la possibilitat de tornar enrera, les meves paraules viatjarien a centenars de quilòmetres, fins i tot traspassant fronteres.
Totes les meves previsions aviat es van veure desbordades. Tot i que no era la primera vegada que publicava un anunci, la meva experiència anterior en cap moment era comparable a allò que em venia al damunt.
Potser caldria assenyalar que la revista a la que fem referència era de caràcter optimista, creatiu i constructiu, no era una revista "del cor", ni una revista de contactes més o menys íntims, ni tan sols una revista generalista amb anuncis de tot tipus.
Ja només quedava esperar que l'aventura que tot just començava no acabés amb mi.

Stelo Kataluna / Estrella Catalana

Avui dia l'esperanto té molt poca presència en el dia a dia dels igualadins, però això no ha estat sempre així. A començaments del segle XX l'esperantisme es va extendre amb força a molts indrets de Catalunya i a Igualada això es va traduïr en la publicació d'una revista d'estil modernista anomenada Stelo Kataluna, el director de la qual era en Joan Llansana i on es publicaven articles sobre art, ciència i moviment esperantista. Podeu accedir a alguns exemplars digitalitzats mitjançant l'hemeroteca de la Diputació de Barcelona :
http://www.diba.es/xbcr/
També trobareu una mica d'informació al llibre de Ma Teresa Miret, La premsa a Igualada, a les pàgines 177-180. Consultable a la Biblioteca Central.
Alguns apunts sobre Joan Llansana:
Joan Llansana Bosch (1879-1922), fill de Francesc Llansana Boyer, destacà pels seus coneixements tècnics en teixits. Fou regidor municipal a Igualada i periodista. Els seus articles es poden trobar a "Revista Astronómica), "Catalunya Tèxtil", "El Ateneo", "El Eco de la Industria", "Stelo Kataluna", "Pàtria", "L'Ateneu", "L'Eco d'Igualada" i "El Igualadino". Fou un dels fundadors de la Federació Patronal a Igualada., intervengué com a element moderador en reposta a las fortes tensions laborals i socials de l'època. A l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera fou professor i director de l'Escola de Teoria de Teixits, a més, creà i presidí la secció d'Enciclopèdia. La seva biografia consta en el diccionari Biogràfic d'Igualadins (Barcelona, 1986, Fundació Salvador Vives i Casajuana, autores Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé). També en el llibre "Mi ciudad y yo. Un período de història anecdótica" (Igualada 1948, autor Ramon Solsona Cardona), el capítol XXII està dedicat a la seva persona. Sentia una predilecció especial per l'Astronomia, publicà una sèrie d'articles que li valgueren una entusiasta felicitació del savi astrònom Comas i Solà.
Font: http://es.geocities.com/dordales/gensana.html
............................................................................................................................................................................
Nuntempe esperanto ne multe ĉeestas la pensojn de igualadanoj sed tio ne ĉiam estis tiel. Komence de la 20a jarcento, la esperanto-movado forte disvastiĝis plurloke en Katalunio. En Igualada tio rezultis en la publikado de modernismo-stila revuo nomata Stelo Kataluna, kies ĉefredaktoro estis Johano Llansana. En ĝi publikiĝis artikoloj pri arto, scienco kaj esperanto-movado. Oni povas aliri kelkajn ciferecajn ekzemplerojn tra la arkivo-servo de Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/xbcr/
(ŝlosilvortoj: esborrar=viŝi; buscar=serĉi)
Biografaj notoj:
Johano Llansana Bosch. Filo de Fransesc Llansana elstaris pro siaj konoj pri teksotekniko. Estis magistratano kaj ĵurnalisto en Igualada. Liaj artikoloj troveblas en la jenaj revuoj:
Revista Astronómica, Catalunya Tèxtil, El Ateneo, El Eco de la Industria, Stelo Kataluna, Pàtria, L'Ateneu, L'Eco d'Igualada i El Igualadino.
Johano estis unu el la fondintoj de la Federació Patronal (federacio de labormastroj) en Igualada. Li intervenis por mildigi la konfliktojn okaze de la tiutempaj laboristaj kaj sociaj tensioj. En Ateneu Igualadí de la Classe Obrera li estis instruisto kaj direktoro de la Lernejo pri Teorio de la Teksaĵoj kaj li ankaŭ kreis kaj gvidis la Enciklopedian Sekcion. Krom tio, Johano tre ŝatis astronomion kaj liaj artikoloj ricevis la gratulrekonon de la elstara astronomo Comas i Solà.