La Greta, model i pedra

Pensant en la Greta Thunberg, no puc deixar d'observar que al llarg de la seva consciencació ecològica va passar per dues etapes molt diferents. En la primera, en descobrir el mal que li estem fent al planeta i a nosaltres mateixos, la Greta es va replegar sobre si mateixa en una forma de depressió que la va convertir, si em permeteu, en subjecte passiu, incomunicatiu, negant-se fins i tot a parlar. Però a partir de determinat moment va esclatar com una bomba de rellotgeria, va desafiar l'escola, la família i la societat a cara descoberta i amb una fermesa inaudita. Va clamar als quatre vents la seva identitat, la seva autoestima i la seva protesta, esdevenint un model de superació per a neurodivergents i una pedra a la sabata d'una societat egoista, decadent i conformista