Tres dibuixos o el camarot dels germans Marx

Repassant aquests dies el meu passat sobre paper, he trobat alguns dels meus dibuixos més antics. N'he fet una selecció dels tres que m'han semblat els més representatius de tres etapes de la meva vida. Hi ha un dibuix de quan tenía 10 anys, un de quan tenía 17 i un de quan tenía, aproximadament 24.
És curiós que m'ha semblat veure un cert paral·lelisme comparant-los amb la meva trajectoria estudiantil, de la que, malauradament, no tinc moltes dades, però sí que he descobert que fins als 14 anys, la pràctica totalitat dels exàmens els aprovava amb un suficient justet, inclosa Educació Física (la forquilla va del 4'5 al 6, excepte en manualitats, on vaig treure alguns notables). Després de la primària, el més antic butlletí de notes que conservo (corresponent als 15 anys d'edat), m'informa que vaig treure un 10 en matemàtiques i un 7'5 en física i química, y notes una mica inferiors en la resta de matèries. Es va produir algún tipus d'implosió amb l'arribada a l'adolescència?

Als 10 anys

Als 17 anys

Als 24 anys (vist en vertical)

Als 24 anys (vist invertit)

Als 24 anys (vist apaisat)

Notes de l'homo sedentari

Refugi de l'olivera

Aviat farà un mes que sóc al prepirineu, vivint amb una família amiga. Està sent una experiència important, fent feines de camp, desbrossant horts, netejant terrenys de pedres i brancam, cavant forats per a plantar varietats vegetals, posant guies per a plantes trepadores, plantant mongeteres,...

Mentrestant el meu cos es va recuperant del desgast al que l'havia sotmès quan voltava per la Catalunya occidental amb un munt de quilos a l'esquena.
Ara gaudeixo d'uns avantatges que llavors sacrificava, abans no savia on acabaria dormint, què podria aconseguir per menjar, qui em podria ajudar, com em podria connectar,...
Com és normal, no tot són flors i violes, ara ja no segueixo les meves normes sinó que m'adapto als costums de la família que m'acull, al seu estil de vida, les seves conviccions, el seu tarannà. També m'adapto a la interacció amb els seus infants, que tenen les seves pròpies dinàmiques i exigencies d'atenció.

Suposo que és la dialèctica habitual, major seguretat menor llibertat i viceversa. Crec que fins ara m'en surto prou bé en els dos entorns. I probablement tornarà a haver canvis en aquest sentit. Ara estic relativament còmode però segueixo sense feina i ben aviat hauré de tornar-me a concentrar en com trobar-ne. Hi he pensat avui mateix en passar per davant d'una delegació d'ASAJA, l'Associació de Joves Agricultors, on he pensat de deixar un currículum així que tingui oportunitat.

També la part social* l'he hagut de sacrificar últimament, ja que estem en una masia força aïllada del món. Més per a mi, que encara no tinc cap vehicle (espero aconseguir una mountain-bike en breu).

Amb el meus amics de Castissent (Terra del Congost) estic en converses per veure de fer coses junts i és probable que m'hi vagi un parell de setmanes, potser a començament del mes entrant. També medito la possibiltat desplaçar-me el mes d'agost a buscar feina a un lloc on pugui de passada acabar d'aprendre l'idioma local (a Galícia el gallec o a Itàlia l'italià), i de passada recuperar una mica la vida social.

Part de l'aldea gala, amb espígol

(*) Entre els meus nous amics caldria incloure algunes serps verdes grises, un esquirol pelroig, un esquirol negre, alguns ocells que diuen twitt, sargantanes a dojo, mosquits que semblen tenir més vides que un gat, marietes i altres mini-escarabats, llombrius d'hort, grills inesgotables, saltamartins i alguns peixos vermells nedant en una bassa de rec.