Ex-llibreter, major de 50 anys, sense carnet de conduir ni diploma d'anglès...les possibilitats de ser contractat no són gaire abundoses. Si fem cas dels analistes, em seria més fàcil anar i tornar d'Ítaca amb patinet que no pas aconseguir un contracte.
He repartit currículums, tant físicament com per internet, rebo informació acurada de borses de treball, miro a vegades taulells d'ofertes, envio circulars als amics, em proposo com a subtitulador de videos, amplio el cercle de contactes a Igualada per passar la veu, busco llogaters per les habitacions de casa, ofereixo la casa com a alberg per a estrangers, venc per internet, poso parada al mercat d'Igualada, venc llibres per Sant Jordi,...i amb tot això i coses que m'oblido, les meves espectatives per a l'estiu són d'ingressar 300 euros al mes, insuficients per a cobrir totes les coses bàsiques.
Al SOC m'han dit que hi vagi el 21 de desembre a sol·licitar una ajuda que durarà (si me la concedeixen) 11 mesos, després passaré un any sense ajudes i potser rebré de nou l'ajuda per 11 mesos, després vindrà un altre any buit i de nou a sol·licitar l'ajuda. A partir d'aquí ja se suposa que hauré exhaurit totes les opcions i "estaré treballant" (tant de bo).
Mentrestant, per sobreviure i fins que no trobi una idea lluminosa, m'aniria bé qualsevol tipus d'ajut.
La meva proposta és que m'apadrini's, però no en el sentit de que em donis diners sinó en el sentit que em tinguis en compte per fer intercanvis, per exemple:
Fa dies que penses que hauries de pintar una habitació (o la casa) i no trobes el moment o les ganes. Em truques, vinc, i ens posem mans a l'obra. N'hi ha prou que em convidis als àpats mentres treballem, o mentres treballo.
Hi ha una gestió molt farragosa que no tens gens de ganes de fer, per exemple recollir una informació o papers d'algún lloc on acostuma a haver cua. Em truques, m'ho expliques i vaig a fer-la. A canvi em pots donar coses que tens a casa i que anaves a llençar però que dubtaves perquè encara són útils.
T'han convidat a sopar o a una trobada però et fa pal anar-hi sol/sola. M'avises i vinc a acompanyar-te si corres amb les despeses relacionades.
En fi, tot allò que s'et pugui ocórrer que et pugui convenir i a mi em serveixi per reduir despeses o, en el cas de que em donis objectes vendibles, aportar algún guany.
Per si ajuda a entreveure en quins camps puc fer aportacions, pots clicar
aquest enllaç i veure el meu currículum.
Com que visc a Igualada i no tinc cotxe haurem de tenir en compte que la tasca que pugui fer en conjunt no em comporti pèrdues, per exemple si em proporciones un dinar però el tren d'anar i venir em costa el preu de dos dinars...:)
El concepte apadrinament comparta un cert sentit de continuació, es a dir, el que desitjo és que en tot moment sàpigues qualsevol cosa que desitgis saber sobre l'evolució de la meva situació. En aquest sentit, les noves tecnologies van molt bé. Pots llegir els meus blocs i les meves intervencions a la xarxa, apart de que puguem, quan convingui, intercanviar-nos correus.
Si la meva proposta no va amb tu però la consideres interessant, la pots fer arribar a altres persones que consideris adients.
Qualsevol comentari serà benvingut, i encara més si sabeu com enriquir la proposta.
Una abraçada.
Nota:
No surt com a currículum però també podria fer feines de les que abarca el concepte bricolatge. D'adolescent havia treballat d'aprenent de lampista/plomer i encara podria arreglar algunes cosetes.
