Carta número 7, la primera en català

Tot i que el meu anunci havia estat redactat i publicat en castellà, tret del meu nom, era de suposar que tard o d'hora algú m'escriuria en la meva llengua materna.
En aquest cas es va tractar d'una noia que posseia un gran domini del català. Les meves converses amb ella varen ser realment enriquidores.
Heus aquí com es va presentar:
"Hola Carles! Em dic Sònia  i sóc de Mirabent. En realitat se'm fa difícil escriure una carta perque fa molt de temps que no em relaciono amb ningú i, a més, quan ho he fet, ha estat guardant molt les distàncies i de forma molt superficial i poc sincera. Fracassos! Complexes físics i psíquics, bloquejos de tota mena, insomnis, malsons, manies, feblesa i, sobre tot, molta por, una por inmensa a tot, a la gent, a les seves paraules, a sortir al carrer...!(no és la meva intenció ser un pla) Bah! Diarrees mentals! inseguretat! Fantasies macabres! i un llarg etc.!
He pensat en el suicidi, ho he intentat dues vegades, sense la més mínima consequència física. Tot això és trist i difícil! Sembla impossible fer entendre a segons quí (practicament a ningú) que el suicidi és quelcom més que una postura còmoda.
Bé, he decidit escriure't perquè aquest matí estava pensant que etb trobes amb persones que t'expliquen que estan igual que tu, o que ho han passat, i tu vas ple d'esperança (si és que encara te'n queda) i et trobes amb el que tu molt bé anomenes "paternalistes", els que et surten amb les típiques màximes universals. Bé, prou! que em dona fàstic!
He parit aquest rotllo hipertens i neuròtic perquè...bé, no sé ni perquè, ni com, o no ho vull saber, però si em vols escriure, et dono la meva adreça, i si no...sort! (amb els límits que aquesta paraula comporta). Sònia.

Tant la Sònia com jo teniem tendència a la timidesa però, potser per la importància dels fets, varem armar-nos de valor i varem concertar una cita.
Em tocava a mi trencar el gel inicial, així que vaig començar a parlar-li dels motius que em varen dur a escriure a la revista. A poc a poc, es va anar creant un clima de confiança tot i que vaig notar que ella mantenia sempre algunes reserves.
Em va explicarf que els seus problemes s'havien iniciat uns anys abans i eren de tipus físic. Tot i que no recordo amb claredat, em va esmentar que la seva educació i desenvolupament físic havien estat defectuosos i que havien desenbocat en un incomplet rec sanguini i, de rebot, en problemes mentals. La Sònia en un moment donat va ser visitada poer un especialista en psiquiatria.
De tot això, ella guardava un record amarg perquè no es va arribar a resoldre res i la seva vida, la seva relació amb la gent, la seva moral va anar empitjorant.
Va fracassar en els estudis i algunes circumstàncies la varen conduir a la beguda, amb la qual cosa apareguerem més conflictes.
No vaig arribar a conèixer-la tant com m'hagués agradat però vaig descobrir la seva afició a la música, a les passejades i a la tranquil·litat. Em va demanar alguns números d'una revista de temes ecològics i varem compartir molts punts de vista en aquest camp.
Malgrat la seva depressió i patiment, em va obsequiar amb algunes frases d'ànim amb molt de gust a solidaritat. Frases que vaig guardar com a forces de reserva per a quan la meva moral presentés signes de fallida.