Ahir vaig acabar de llegir Pensar con imágenes, mi vida con el autismo, de Temple Grandin. Es tracta d'una obra que fusiona biografia i assaig on s'investiga l'autisme i se suggereixen algunes claus per entendre l'autisme en general i l'autisme d'alt funcionament o Asperger en particular. L'autora és, ella mateixa, una autista d'aquesta franja de rendiment intel·lectual alt, el que fa que a simple vista una persona amb Asperger passi com a normal "amb peculiaritats".
Del llibre intentaré recollir alguns testimonis que són d'alguna manera interessants:
"Quan més aprenc, més sóc conscient de que la meva manera de pensar i sentir és diferent. Penso diferent d'una persona normal".
"Molts individus amb autisme d'Asperger mai es diagnostiquen formalment i sovint tenen feina i viuen independentment".
"Molts programadors informatics presenten trets autistes...a les persones realment sociables no els interessa la informàtica".
"Els transtorns dels autistes relacionats amb el contacte visual i la maldestresa no es veuen per internet i els missatges escrits eviten molts dels conflictes socials dels tracte personal. És possible que internet sigui el millor que hi ha per a millorar la vida social de l'autiste".
"Per a un autista la realitat és una massa confusa d'aconteixements, persones, llocs i imatges que interactuen. Sembla que res tingui uns límits clars, ordre o significat. Gran part de la meva vida consisteix en intentar distingir el patró que s'amaga darrera de tot. Les rutines establertes, els horaris, les rutes concretes i els rituals contribueixen a posar ordre en una vida insoportablement caòtica".
"Hi ha gent que creu que els autistes no tenen emocions. Per descomptat jo sí les tinc, però s'assemblen més a les d'un nen que a les d'un adult...solament entenc les senzilles, com la por, la ira, la felicitat i la tristesa".
"Per desgràcia, a la meva mare i a altres persones molt emotives els costa entendre que els autistes pensen d'una altra manera. Per a ella és com tractar amb algú d'un altre planeta".
"Potser pèrquè sóc menys emotiva que els altres, em costa menys enfronter-me a la idea de la mort. Visc cada dia com si anés a morir demà".
"No hi ha una línia divisòria clara entre un científic excèntric i brillant i un Asperger".
"Al cap i a la fi, no van ser els individus realment socials els que van inventar la llança de pedra. Segur que va ser un Aspie que es dedicava a allissar pedres mentres els altres socialitzaven a l'entorn d'una foguera. És possible que, sense trets autistes, seguiriem vivint en coves".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada