El meu sopar amb l'André

Jo no sóc, no he estat mai de ballar amb parella, així que l'expressió "estant tocant la nostra cançó" no té gaire sentit emocional ni em porta cap record en especial, però no podria dir el mateix d'una pel·lícula que em va deixar una emprempta profunda: My dinner with André.
Una pel·lícula que em va recomanar la primera parella amorosa que vaig tenir, que tenia, al igual que jo, una dèria pel transfons filosòfic i poètic de la vida.
My dinner with Andrè és bastant inclassificable, podria ser la biografia d'un místic, un documental pioner de la nova era, un desafiament als valors morals de la societat o un experiment psicològic.
Hi ha alguna cosa en ella que em va atrapar, com si hagués caigut en una teranyina, potser perque obra la porta a entendre el món d'una altra manera, perque deixa entreveure que per molt estranys que siguem, tot té algún sentit.
A mi no m'agrada el cine de crispetes, està clar, jo concebeixo el cinema com una eina de transformació, de canvi. No soporto facilment "passar l'estona", per a mi "passar l'estona" és passar de la vida. Necessito sortir de la sala de cinema veient un altre món.
My dinner with André complia tots els requisits.

Mi nombre es Khan

                                                            Hi ha moments a la vida en els que s'ha de donar un pas cap el desconegut, moments en els que valentia i por s'enfronten en una batalla crucial. Hi ha moments a la vida on la vida acaba i la vida comença.

Memento, els records fugissers

Ahir vaig veure la pel·lícula Memento*, la història d'una venjança peculiar. El protagonista, Leonard Shelby (Cristopher Nolan) es dedica a la caça de la persona que temps enrera va violar i assassinar la seva dona. La particularitat rau en que en el moment dels fets, el criminal el va colpejar al cap i això va afectar greument les facultats memorístiques d'en Leonard, que des de llavors és incapaç de generar records. Cada quinze minuts oblida tota experiència recent, vivències, fets, cares, noms, etc.
L'única possibilitat de crear un ordre en la seva vida és fotografiar i escriure les coses, com si s'autoprogramés. Utilitza una càmera Polaroid per conservar dades i informacions sobre les persones amb les que manté vincles. També tatua el seu cos amb missatges clau per entendre on es, qué està fent i cap a on es dirigeix.

En alguns moments de la pel·lícula em sentia identificat amb el protagonista, jo també guardo multitud de notes (a la butxaca dreta del pantaló, habitualment), escric missatges amb bolígraf a la palma de la mà o al canyell, tinc a casa un taulell de suro on hi clavo compromisos i dates.
També durant la pel·lícula vaig recordar un dels darrers diagnòstics que els metges li van fer a la meva mare: pèrdues de la memòria recent.
Probablement és un diagnòstic que pateix molta gent però no sé si a l'edat de la meva mare, entorn els 60 anys,  és tant comú. Mai li van diagnòsticar alzheimer ni res semblant.

Jo puc recordar més que el quinze minuts justos del protagonista de Memento però les meves dificultats creixen si parlem de dies. Sovint no puc recordar què vaig fer el dia anterior, a no ser que en tal dia succeís un event molt important o molt poc habitual. A vegades necessito recórrer a algún "retrorecord", anar més enrera en el temps fins identificar un dia del qual recordo alguna cosa i, a partir d'aquí tornar mentalment cap endevant. Això dona l'avantatge de descartar accions i fets. És una mica com desbroçar el bosc per poder tenir més possibilitats de trobar el camí.
Jo no utilitzo Polaroids per recordar persones però si que procuro trobar un  tret característic de cada una d'elles, un tret físic com ara unes celles molt arquejades, un tret psicológic com ara si és molt xerraire, algún manierisme coma ara la forma de caminar o de moure els braços,...són fotos mentals a cop de flaix. Útil però menys segur és fotografiar mentalment l'entorn i els hàbits, una persona amb un llibre o amb un ordinador forman un contorn visual més fàcil de memoritzar i recordar posteriorment. Llibre o ordinador serien part dels trets diferenciadors, encara que menys fiables al no ser propis de la persona, sinó circumstancials.

La pel·lícula és voluntariament ambigua i deixa entreveure la possibilitat de que la malaltia memorística no procedeix d'una ferida física sinó d'una voluntat d'autoengany d'en Leonard, que hauria matat o deixat en coma  la seva dona (diabètica) injectant-li una sobredosi d'insulina. No podent soportar el pes del remordiment, la seva ment hauria creat un Leonard torturat a la recerca de la redempció.

Aquesta és una disiuntiva d'enorme calat. En la recerca dels meus orígens, dels meus fantasmes, encara no he trobat unes claus clares per distingir entre el propi jo i l'entorn, l'herència, les influències externes. Tampoc sé si cal, però el ser humà es caracteritza per la seva eterna sed de saber. Necessitem resoldre el nostre trencaclosques.
*

Buscant l'aspergeritat *

La pel·lícula Mozart i la balena, publicada en la columna del costat, és la meva referència i un canal d'identificació  ja que puc fer-hi una relació de situacions que jo mateix he viscut amb freqüència:


Un discurs interior desconnectat de l'entorn provoca un problema inesperat (minut 2:20)
La situació inesperada provoca un bloqueig o incapacitat de respondre (min. 2:40)
Fugida de la situació (min.2:50)
Ansietat quan esdevens centre d'atenció d'un grup (min. 6:25)
Dificultats per mantenir l'atenció i la calma davant d'un discurs aliè (min. 7)
Pendre's les coses al peu de la lletra, ment lògica (min. 7:25)
Consciència de no ser "normal" (min. 8:40)
No comprensió de les reaccions de les persones (min. 9:20)
Els asperger volen relacionar-se amb les persones però no saben com (min. 9:35)
Consciència de la pròpia dignitat (min. 11)
Frases fora de context (min. 11:15)
Manca de reflexos o recursos mentals "Nunca sé qué decir" (min. 11:40)
Dificultats per mantenir la mirada, en general ( min. 11:45)
No percepció dels cànons estètics, higiènics, etc. (min. 13)
Diàleg propi obviant l'entorn ( min.13:20)
Errors, ineptituds en la vida diària per l'ensimismament ( min. 14:10)
Por al contacte, especialment amb càrrega emotiva (min. 14:30)
Autojustificació/racionalització de la por (min. 14:38)
Els asperger poden ser diferents uns dels altres (min. 14:50)
Manifestació de tic corporals, accions inconnexes o manierismes, sobre tot durant un estrés (min. 15:45)
Dificultat per suportar situacions descontrolades (min. 17:25)
Assaig previ i repetit de les situacions que has de viure, com una cita romàntica o similar, intentant controlar tot el que ha de passar (min. 19:35)
Connexió i complicitat, real o fantasiosa, amb nens i animals ( min. 19:50)

Si algú està interessat en ampliar informació de tipus diagnòstic pot visitar Federación Asperger España