Buscar feina és una feina

1000 anuncis oferint treball

-600 que exigeixen titulació tècnica específica, universitària o similar =             400

-350 que exigeixen un mínim d'un any d'experiència en el sector =                     50
                                                                                                                       
-30 que exigeixen carnet de conduir =                                                               20
                                                                                                                       
-15 que exigeixen coneixement alt d'idiomes =                                                     5
                                                                                                                        
-3 que s'ofereixen en zones llunyanes on es dona prioritat als candidats locals =
                                                              Total feines amb alguna possibilitat  =    2    A les que  es presenten entre 20 i 100 candidats habitualment.

En aquest percentual més o menys aleatori no he fet constar determinants de tall com ara les feines en que demanen persones exclusivament de sexe femení, feines amb un límit de edat i feines on el TPE no és un impediment.

Encara que aquesta estadística la configuro en base a la meva experiència personal, crec que hi ha molta gent en situació similar o equiparable. No desvelo cap secret si dic que la desocupació és un gran problema-repte que hem d'afrontar entre tots. Cal concebir, no un canvi en les polítiques on es mercadegen vots, sinò una nova visió de la societat. Com deien els antics anarquistes: De cadascú segons les seves possiblitats i a cadascú segons les seves necessitats.

Sobre el tema de l'atur podeu llegir altres entrades del blog, escrivint atur en el navegador intern que podeu veure a dalt de la columna de la dreta.

Nota: 
avui al tren, mentres em dirigia a Barcelona per fer gestions a l'ajuntament, m'he trobat un exemplar de Mundo Obrero, una publicació aproximadament en la línia d'Izquierda Unida. Un articulista exposava que existeixen dos corrents per resoldre l'atur estructural: la renda bàsica i el treball garantit. 
Segons ell, ambdues opcions presenten problemes per a la seva aplicació, el primer per questions de la gran despesa econòmica i el segon perque distorsiona el mercat de treball establert actualment.
Esta clar, però, que l'actual situació no es sostenible si pensem que la degradació d'una part de la societat acaba perjudicant, tard o d'hora, el conjunt (augment de despesa sanitària, major inseguretat ciutadana, augment de conflictes familiars i socials, etc. que alhora poden conduir a implementar polítiques més reaccionaries i limitadores de drets). A parer de l'autor, probablement s'haurà de buscar solucions de tipus mixt.


 

Les llengües de l'estiu

Ahir vaig tancar el parèntesi sedentari de Llimiana, una etapa "neorural" del meu viatge que ha estat bé per reposar experiències, aprendre algunes coses i reconfigurar espectatives.
Aquest mes és el darrer en el que hi ha mercat d'antigüitats a Igualada, fins a finals de setembre, és a dir, el principal lligam amb la meva ciutat desapareix durant el propers quasi tres mesos.
Confirmat per altra banda que segueixo rebent l'ajuda RAI (Renda Activa d'Inserció) no puc perder ni un segon en potenciar possibles feines futures i això passa per combinar recerca i formació:
Així doncs, la darrera decissió ha estat la d'aprofundir en els coneixements lingüístics del meu currículum, vull dir que durant l'estiu em proposo viatjar i fer estada a llocs on els idiomes que tinc a mitges siguin bons per fer una immersió i concentrar-se en l'aprenentatge:
Itàlia, Galícia, Anglaterra, (potser França), País Basc.

 

Abans però, he de revisitar el projecte de La Terra del Congost per definir millor com hi puc col·laborar i entreveure quines espectatives hi ha de cara al futur.
Tots els viatges aniran supeditats a les possibilitats econòmiques. De moment estic tantejant les organitzacions d'acollida en cases particulars (Couchsurfing, Bewelcome, Pasporta Servo, Servas, etc.) i el tema dels viatges compartits (blablacar i altres).
Així doncs, el que va començar sent un itinerari per terres de Lleida s'ampliarà a terres d'Europa. No cal dir que la meva intenció és aprofitar qualsevol proposta de feina que pugui sorgir durant el recorregut.
Si els resultats -de l'aprenentatge lingüistic- fossin positius, a la tornada em podria plantejar matricular-me en alguna escola que em permetès, al capdavall, obtenir alguna titulació en aquest camp.