Les llengües de l'estiu

Ahir vaig tancar el parèntesi sedentari de Llimiana, una etapa "neorural" del meu viatge que ha estat bé per reposar experiències, aprendre algunes coses i reconfigurar espectatives.
Aquest mes és el darrer en el que hi ha mercat d'antigüitats a Igualada, fins a finals de setembre, és a dir, el principal lligam amb la meva ciutat desapareix durant el propers quasi tres mesos.
Confirmat per altra banda que segueixo rebent l'ajuda RAI (Renda Activa d'Inserció) no puc perder ni un segon en potenciar possibles feines futures i això passa per combinar recerca i formació:
Així doncs, la darrera decissió ha estat la d'aprofundir en els coneixements lingüístics del meu currículum, vull dir que durant l'estiu em proposo viatjar i fer estada a llocs on els idiomes que tinc a mitges siguin bons per fer una immersió i concentrar-se en l'aprenentatge:
Itàlia, Galícia, Anglaterra, (potser França), País Basc.

 

Abans però, he de revisitar el projecte de La Terra del Congost per definir millor com hi puc col·laborar i entreveure quines espectatives hi ha de cara al futur.
Tots els viatges aniran supeditats a les possibilitats econòmiques. De moment estic tantejant les organitzacions d'acollida en cases particulars (Couchsurfing, Bewelcome, Pasporta Servo, Servas, etc.) i el tema dels viatges compartits (blablacar i altres).
Així doncs, el que va començar sent un itinerari per terres de Lleida s'ampliarà a terres d'Europa. No cal dir que la meva intenció és aprofitar qualsevol proposta de feina que pugui sorgir durant el recorregut.
Si els resultats -de l'aprenentatge lingüistic- fossin positius, a la tornada em podria plantejar matricular-me en alguna escola que em permetès, al capdavall, obtenir alguna titulació en aquest camp.

Un lema curiós i paradoxal

De l'esperanto i l'esperantisme s'en diuen moltes coses. En l'apartat ideològic no falta qui associa, i amb certa raó, l'esperanto amb moviments progressistes i a vegades radicals. A catalunya el primer esperantisme va calar ben aviat entre els grups llibertaris i anarcosindicalistes i aquesta és una emprempta que ha marcat força la nostra identitat com a esperantistes catalans. Però l'esperantisme ha estat ben vist per un ampli ventall de grups a dreta i esquerra.
Durant molt de temps, la CNT i altres moviments històrics han deixat de banda l'ideal esperantista, potser en consonància amb una societat que s'ha tornat més acomodatícia i individualista.
És per això que, navegant per la xarxa et troves amb petites paradoxes com la de que el web de l'Associació Internacional de Policia es presenta amb el seu antic però persistent lema: Servo per Amikeco, que en esperanto vindria a dir una cosa així com servei a través de l'amistat
Els que tingueu curiositat podeu visitar la pàgina de la IPA catalana