24/1/11

El nostre diari particular

Des de desembre passat, paral·lelament amb Anoia-esperanto, l'autor d'aquest bloc redacta també un bloc-diari-personal, Activitat Mutant, que recull els aspectes més personals i biogràfics. També, en aquest altre bloc, poden sortir publicats esporàdicament notícies i comentaris sobre Igualada no relacionats amb l'esperanto.
Ambdós blocs són oberts  a la vostra lectura i participació, benvinguts doncs :-)

Ekde la pasinta decembro, paralele al Anoia-esperanto, la aŭtoro de tiu ĉi blogo radaktas ankaŭ pli personan taglibron, Activitat Mutant, kiu celas kolekti pli personajn trajtojn kaj biografiajn flankojn. En tiu ĉi blogo povas aperi ankaŭ, kvankam sporade, novaĵoj kaj komentoj pri Igualada ne ligitaj al Esperanto.
Ambaŭ blogoj estas malfermitaj al via legado kaj partopreno, estu do, bonvenaj :-)

14/1/11

Jules Verne i l'esperanto

Article publicat al butlletí de l'Ateneu Igualadí el setembre de 1988

J. Verne va dir en una ocasió: "Tot allò que un home és capaç d'imaginar, altres seran capaços de realitzar-ho".
El gran novel·lista francès destaca dins la història de la nostra civilització pel fet de que va ultrapassar els límits de la literatura del seu temps. Les seves obres varen esdevenir profecies i laseva ment clara es va avançar en el temps fins al punt que, avui dia, les més destacades fites assolides per l'home les trobem reflectides, d'alguna manera, en el treball de Verne.
Ferm entusiasta de la idea d'una llengua internacional, J. Verne tenia en projecte una novel·la en la qual l'esperanto jugaria un paper fonamental. Ja en una de les seves obres hom pot trobar una tímida al·lusió a l'existència d'una llengua internacional.
Extreiem aquí un fragment de 20.000 llegües de viatge submarí:
"  La tripulació del Nautilus, consistent en homes de diferents races i que també s'havien separat dels seus germans, parlaven una llengua desconeguda per a la resta dels homes. Una llengua que tan sols ells coneixien..."
Una neboda de Verne, Mme. Allotte de la Fuye, encarregada d'escriure la biografia del seu oncle, va exposar, en un programa radiofònic, que en Verne sovint es referia a l'esperanto en els següents termes:
"La clau d'una llengua comuna, perduda en els temps de la Torre de Babel, pot ser retrobada mitjançant l'ús de l'esperanto."
J. Verne moria l'any 1905 a la ciutat d'Amiens. Aquell mateix any, a una altra ciutat francesa anomenada Boulogne-sur-Mer, començava la utopia...
Siscentes vuitanta-vuit persones, provinents de vint països diferents, es reunien per afrontar un dels grans reptes de la humanitat:
"La comprensió internacional per mitjà d'una llengua neutral."
La prova va tenir un èxit aclaparador. Per primera vegada a la història moderna, tenia lloc un congrés realment internacional sense l'ajut i el servei d'intèrprets.
L'esperanto ha sobreviscut a dues guerres mundials i continua endevant, lenta però imparablement. El propassat any 1987  (any del centenari de la seva creació), es van reunir a Varsovia cinc mil noucentes quaranta-sis persones pertanyents a setanta-tres països de tot el món.
Un contemporani de Verne, Lleó Tolstoi, va escriure tal vegada:
"En relació a l'aprenentatge de llengües, opino que quantes més millor. Heus ací, segons el meu parer, les que els vostres infants han d'aprendre: la francesa i l'alemanya obligatòriament, l'anglesa i l'esperanto a ser possible".
Cada època ha tingut la seva llengua "obligatòria" (o més d'una), lligada sempre al poder regnant.
Segurament Verne no va arribar a preveure l'introducció de la Coca-cola a la República Popular Xinesa però diuen que els marines de la V flota viuen intranquils i temerosos d'ençà que saben que el Nautilus navega per aigües internacionals.

Font de la imatge aquí.

15/12/10

Avui al Museu d'Història

L'Associació Catalana d'Esperanto i el Museu d'Història de Catalunya es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d'articles
Historio de Esperanto en la Kataluna Landaro. Artikolkolekto


Amb la participació de:

Agustí Alcoberro i Pericay, director del Museu d'Història de Catalunya;
Ferriol Macip i Bonet, coordinador de l'Associació Catalana d'Esperanto;
Francesc Poblet i Feijoo, historiador i coautor del llibre;
Josep M. Solé i Sabaté, periodista i historiador.

L'acte tindrà lloc dimecres 15 de desembre de 2010 a les set del vespre al Museu d'Història de Catalunya

10/12/10

Centenari de la KEA

Martí Crespo publica a Vilaweb una reflexió sobre el passat i el present de l'esperanto quan estem a punt de celebrar els 100 anys de la creació de l'Associació Catalana d'Esperanto.

26/11/10

Una Trobada Provincial a Igualada, any 1963

Inspeccionant el catàleg de documents de la Biblioteca Central d'Igualada ens hem trobat, entre d'altres coses, el programa del 5è Aplec d'Esperantistes de la província de Barcelona, dut a terme el 29 de setembre de 1963.
Aquest aplec va ser patrocinat per la Diputació de Barcelona i per l'Ajuntament d'Igualada.
El programa va ser publicat en format díptic i integrament en esperanto. Us fem una transcripció traduida d'una part del contingut:
CAPITAL
De la vegueria Anoia
A la conca central de Catalunya
25.000 habitants
314 metros sobre el nivell del mar
A 65 km de Barcelona
Amb fantàstiques vistes a Montserrat

Principals firmes industrials*
Basílica de Santa Maria
Ajuntament
Esglèsia preromànica de la Tossa de Montbui
Museus de la Ciutat i de la Pell
Escola Sindical d'Adoberia

Els edificis més bonics*
Tèxtil
Gènere de Punt
De la Pell

Els actes del programa:
11 h. Misa a l'Esglèsia de la Nostra Senyora de la Pietat, dels Pares Escolapis
12 h. Recepció dels esperantistes per part de l'alcalde, Josep Singla, i de la resta d'autoritats municipals
12'30 h. Visita a la Basílica de Santa Maria i l'Escola d'Adoberia
13 h. Conferència sobre l'esperanto i el moviment esperantista, a càrrec del doctor Marià Solà de Terrassa, a l'Escola d'Adoberia
14 h. Visita als museus
15 h. Dinar col·lectiu a la Granja Pla**. Al final de l'àpat i mentre els assistents prenen el cafè, Sabina de Travé, solista de l'Orfeó Manresà, cantarà algunes peces musicals en esperanto. L'acompanyarà al piano Josep Maria Llorens, professor de música i autor de la sardana Sabadell Esperantista.

* El díptic presenta un error per inversió en els encapçalaments 2 i 3
** Rambla Sant Isidre 12


12/11/10

El perquè de l'esperanto


L’esperanto és una solució democràtica al problema de l’ús d’una llengua universal perquè

des del punt de vista social,
  • no pertany a cap nació o estat.
  • no privilegia els ciutadans de cap nació o estat i els seus interessos econòmics.
  • agermana les persones en comptes de separar-les en classes socials. Amb l’esperanto se’t valoraran les idees, no la pronúncia.
  • s’oposa a la mentalitat feudal que empeny les polítiques lingüístiques d’occident. Uns es poden dedicar a estudiar ciències; els altres han d’estudiar durant hores i més hores els capricis de la llengua en què aquesta ciència s’escriu perquè no és la seva llengua.

lingüísticament parlant,
  • és més fàcil d’aprendre: s’escriu tal com sona, és morfològicament regular (no hi ha verbs irregulars ni excepcions gratuïtes).
  • aprofita al màxim la recursivitat pròpia de la llengua.
  • el vocabulari és indoeuropeu, però l’estructura de la llengua l’acosta a llengües del tipus aglutinant (hongarès, finès, coreà, japonès, quètxua etc.).
  • estimula la creativitat i la reflexió lingüístiques.

culturalment,
  • durant més d’un segle de vida la llengua ha adquirit un patrimoni cultural considerable en continu creixement. Parlants, escriptors i traductors de tot el món ho fan possible.
  • l’esperanto malgrat alguns poders fàctics que només cerquen el seu profit egoista, és present i futur.

9/11/10

Vocabulari català-esperanto

Els assistents al Tast d'Esperanto (vegeu entrada anterior) també tindràn l'oportunitat de comprar, al servei de venda del museu,  l'edició revisada i ampliada del Vocabulari Familiar Català-Esperanto. Un llibret que pot ser un bon complement per a construir les vostres primeres frases en la llengua internacional.