Els llibres sempre han estat una de les meves grans obsessions, junt amb l'esperanto. Crec que m'he passat mitja vida comprant-los i venent-los. Vaig ser llibreter molts anys però també vaig ser comprador compulsiu abans, durant i després de la meva etapa comercial. N'he llegit també molts però no puc dir que hagi llegit sempre bones obres, especialment durant la adolescència i primera joventut, quan era aficionat a les coses paranormals, espiritisme, ovnis, triangles de les Bermudes, parapsicologia,...
He llegit una mica de tot però no hi tenia gaire tirada a la novel·la i encara menys a la poesia. Això sí, vaig passar la meva etapa sinistre en la que llegia a E.A. Poe, H.P. Lovecraft i també relats de ciència ficció. Més endevant m'arrivà l'etapa espiritual i mística, en la qual vaig explorar el taoisme i el zen*, entre d'altres filosofies. Actualment les meves inquietuts linguístiques m'han portat a buscar llibres per poder practicar idiomes, anglés, francès, italià, gallec, esperanto...essent el contingut del llibre un factor important però secundari.
Però no volia parlar només d'això. Volia parlar del llibres com objectes amb una funció més enllà de la cultural. Els llibres han estat, com deia, una obsessió per a mi, d'una manera quasi fetitxista, volent posseir-los com si fossin tresors a guardar i protegir. Els recordo acompanyant-me tota la vida, a vegades en major quantitat i a vegades en menor. Recordo que va haver un temps que la meva casa era una tenda de campanya i que una petita part de la tenda estava ocupada per llibres, del tipus vivir en la naturaleza o manual de supervivencia.
Els llibres, quan et rodegen donen caliu. Darrera de cada llibre hi ha una persona i també un univers. Quan no tens amics, els llibres son els teus amics, no t'abandonen i estan sempre a punt per explicar-te coses, per guiar-te a mons paral·lels.
Avui, una noia asperger preguntava a Twitter ¿com ordeneu els llibres?. ¿Per autors, per altura, per colors, per temes?...jo no tinc un criteri inamovible, llevat de que no els he posat mai sense seguír algún criteri. El primer patrò és el moble, hi ha mobles que donen molt de jòc i mobles que no. Els llibres molt pesats acostumo a posar-los abaix, al terra o al primer prestatge i amb el criteri del pes vaig pujant de prestatgeria en prestatgeria.
La prestatgeria procuro que segueixi un ordre visual, per exemple el llibre més alt a la dreta i els segûents en ordre descendent d'altura fins el llibre més baix a l'extrem esquerra.
Però si el prestatge no suporta bé el pes dels llibres, llavors els poso en forma de V de manera que el més baix quedi al mig i els alts a banda i banda, per ordre creixent.
Vaig tenir una época que ordenava per temes, però es perdia l'estètica i, a més, només es pot fer si tens realment molts llibres i molt variats.
Les compres que faig ara encara tenen un punt de compulsives però molt menys que abans. No acostumo a comprar cap llibre que cregui que puc conseguir a la biblioteca. En part perque el lloc on visc és un lloc provisional que no em pertany i si alguna vegada m'hagués de tornar a traslladar, seria complicat moure tans universos de paper i cartró.
Alguns dels llibres que he llegit els darrers anys són:
Soñan os androides con ovellas eléctricas?, A neve interminable, Spock i jo, 1984, Dr. House -guia para la vida, Chaque mot est un oiseau à qui l'on apprend à chanter, Mente encuéntrame, Il codice da vinci, Il ladro di merendine, Goldfinger, Magari ti chiamo, Sàpiens, Va' dove ti porta il cuore, Les trois musquetaires, Enkonduko en budhismon, Plató i un ornitorinc entren en un bar, Danny the Champion of the World, Il barone rampante, Le treizième conte, Querida amiga, Undici minuti, Calzados Lola, La solitudine dei numeri primi, Gárgola, The picture of Dorian Gray, Monsieur Ibrahim et les Fleurs du Coran, La femme du V-e, Crime à Cannes, Case perfecto, Five tales, La dolce vita, El curiós incident del gos a mitja nit, Vingt mille lieues sous les mers, Sostiene Pereira, Lingvaj respondoj, Os escuros soños de Clío, Il mistero de la sedia a rotelle.
* (Un llibre que em va fer veure el món amb uns altres ulls es titulava El zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta que vaig llegir els anys 90, quan encara no havia arribat el "boom" de la Nova Era).L'edició original, en anglès, data de 1974.
31/1/20
26/11/19
Fragment del llibre: Sostiene Pereira, d’Antonio Tabucchi
Des d'aquesta teoria podria entendre's el pas de ser un "insatisfactori i insatisfet" neurotípic a ser un asperger orgullós?
(La conversa, entre metge i pacient, està ambientada en un balneari de la costa portuguesa)
“...El doctor Cardoso va cridar la cambrera i li va encarregar dues macedònies de fruita sense sucre i sense gelat. Voldria fer-li una pregunta, va dir el doctor Cardoso, vostè coneix els metges-filòsofs? No, va admetre en Pereira, no els conec, quí són? Els principals són Theòdule Ribot i Pierre Janet, va dir el doctor Cardoso, és sobre les seves tesi el que he estudiat a París, són metges i psicòlegs, però també filòsofs, mantenen una teoria que em sembla interessant, la de la confederació de les ànimes. Expliquim aquesta teoria, li va dir en Pereira. Bé, va dir el doctor Cardoso, creure’s a si mateix “un”, que és una part del propi ésser, adherit a la incommesurable pluralitat del propi jo, representa una il·lusió, realment ingènua, de una única ànima de tradició cristiana, el doctor Ribot i el doctor Janet veuen la personalitat com una confederació de varies ànimes, perque tenim varies ànimes dins nostre, és així, una confederació que se sotmet al control d’un jo hegemònic. El doctor Cardoso va fer una petita pausa i després va continuar: aquella que anomenem la norma, o el nostre ésser, o la normalitat, és només el resultat, no una premisa, i depèn del control d’un jo hegemònic que s’ha imposat en la confederació de les nostres ànimes; en el cas de que sorgeixi un altre jo més fort i més potent, aquest jo destrona el jo hegemònic i n’ocupa el seu lloc, passant a dirigir la cohort de les ànimes, millor dit la confederació, i la preheminència es manté fins que no es destronat, a la seva vegada, per un altre jo hegemònic, amb un atac directe o mitjançant una pacient erosió.
Potser, conclou el doctor Cardoso,després d’una pacient erosió, hi ha un jo hegemònic que està prenent les regnes de la confederació de les seves ànimes, doctor Pereira, i vosté no hi pot fer res, solament pot secundar-lo.
El doctor Cardoso va acabar de menjar la seva macedònia i es va netejar la boca amb el tovalló. Així doncs, què se suposa que he de fer? , va preguntar en Pereira. Res, va respondre el doctor Cardoso, simplement esperar, potser hi ha un jo hegemònic dins seu que, després d’una lent erosió, després de tots aquests anys passats en el periodisme fent cròniques creient que la literatura era la cosa més important del món, potser hi ha ara un jo hegemònic que està agafant el comandament de la confederació de les seves ànimes, vosté deixi’l venir a la superfície, donat que no pot fer cap altra cosa, no ho aconseguiria i entraria en un conflicte amb vostè mateix, i si es vol penedir de la seva vida s’en pot penedir, i si té ganes d’explicar-ho a un sacerdot, li pot explicar, en resum, doctor Pereira, vostè comença a pensar que aquells nois tenen raó i que la seva vida fins ara ha estat inútil, és el que pensa, potser d’ara en endevant la seva vida ja no li semblarà inútil, deixi’s guiar pel seu nou jo hegemònic i no tracti de compensar el seu torment amb el menjar i amb les llimonades plenes de sucre.
En Pereira va acabar de menjar la seva macedònia de fruita i es va treure el tovalló que s’havia posat lligat al coll. La seva teoria és molt interessant, li va dir, hi pensaré, m’agradariafer un cafè, què m’en diu? El cafè provoca insomni, va dir el doctor Cardoso, però si vostè no vol dormir faci, els banys d’algues són dos cops al dia, a les nou del matí i a les cinc de la tarda, m’agradaria que arribés puntual al matí, estic convençut que un bany d’algues li sentarà bé.
Bona nit, va murmurar en Pereira. Es va alçar i es va allunyar. Va fer algunes passes i es va girar. El doctor Cardoso li va somriure. Seré puntual a les nou, sosté que va dir en Pereira.”
30/9/19
El meu diagnòstic
Després d'un periode de 5 anys a l'atur, va aparèixer una feina que estic desenvolupant des de fa poc més d'un any i mig. Per a mi ha estat un canvi qualitatiu impressionant, amb molts aspectes positius que potser comenti en una propera entrada de blog.
No tant positiu, però circumstancial, és el fet que el canvi ha afectat de forma important la meva activitat bloguera. Menys hores disponibles per a escriure i un cansanci habitual que dificulta la inspiració.
Les idees que vull expressar, sovint les comprimeixo o sintetitzo per que hi càpiguen en una piulada o en el meu espai a Facebook. També la meva activitat social i política en aquests temps convulsos, ha esgarrapat part de l'atenció que abans dedicava a la creativitat.
Avui voldria fer un primer intent de retornar al Relat de Dorian Gray i la millor manera de fer-ho que se m'acut és fer una presentació resumida del meu diagnòstic, el qual va representar un abans i un després en el llarg camí de l'autoconeixement.
Després d'anys de caminar a cegues per entendre qui soc, l'any 2017, una amiga autista em va parlar d'un institut, l'institut IGAIN (Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament), un centre de referència en neuropsiquiatria. Jo tenia 57 anys.
El 25 de maig de 2017 em vaig sotmetre a una exploració profunda per esbrinar l'orígen dels meus problemes psicosocials. Anteriorment, la sanitat pública m'havia diagnosticat diversos episodis de depressió, transtorn esquizoide i fobia social. Probablement certs però que no em bastaven per explicar tots els meus problemes i el seu orígen.
A IGAIN vaig obtenir les claus que necessitava o, si més no, unes explicacions per a mi més útils.
El resultat va ser un pluridiagnòstic:
Un coeficient d'intel·ligència alt: 133
Simptomatologia compatible amb el TEA (Transtorn de l'Espectre Autista)
Comorbilitat amb un transtorn d'ansietat social (Fobia Social)
i amb un Transtorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, amb predomini de la falta d'atenció.
El questionari sobre depressió va donar un resultat negatiu (absència de depressió).
El questionari específic sobre autisme va donar un resultat de PD=28, que es troba dins del fenotip ampliat de l'autisme.
No tant positiu, però circumstancial, és el fet que el canvi ha afectat de forma important la meva activitat bloguera. Menys hores disponibles per a escriure i un cansanci habitual que dificulta la inspiració.
Les idees que vull expressar, sovint les comprimeixo o sintetitzo per que hi càpiguen en una piulada o en el meu espai a Facebook. També la meva activitat social i política en aquests temps convulsos, ha esgarrapat part de l'atenció que abans dedicava a la creativitat.
Avui voldria fer un primer intent de retornar al Relat de Dorian Gray i la millor manera de fer-ho que se m'acut és fer una presentació resumida del meu diagnòstic, el qual va representar un abans i un després en el llarg camí de l'autoconeixement.
Després d'anys de caminar a cegues per entendre qui soc, l'any 2017, una amiga autista em va parlar d'un institut, l'institut IGAIN (Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament), un centre de referència en neuropsiquiatria. Jo tenia 57 anys.
El 25 de maig de 2017 em vaig sotmetre a una exploració profunda per esbrinar l'orígen dels meus problemes psicosocials. Anteriorment, la sanitat pública m'havia diagnosticat diversos episodis de depressió, transtorn esquizoide i fobia social. Probablement certs però que no em bastaven per explicar tots els meus problemes i el seu orígen.
A IGAIN vaig obtenir les claus que necessitava o, si més no, unes explicacions per a mi més útils.
El resultat va ser un pluridiagnòstic:
Un coeficient d'intel·ligència alt: 133
Simptomatologia compatible amb el TEA (Transtorn de l'Espectre Autista)
Comorbilitat amb un transtorn d'ansietat social (Fobia Social)
i amb un Transtorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, amb predomini de la falta d'atenció.
El questionari sobre depressió va donar un resultat negatiu (absència de depressió).
El questionari específic sobre autisme va donar un resultat de PD=28, que es troba dins del fenotip ampliat de l'autisme.
Etiquetas:
2017,
diagnòstic,
estudi,
exploració,
IGAIN,
proves,
resultat
1/2/19
Els meus pensaments via Facebook

- Si diem una cullerada de sopa...podem dir una forquillada d'amanida? (9 de gener 2019)
- Darrer llibre que he començat a llegir: Spock i jo (31 de desembre 2018)
- Moltes idees són estúpides fins que algú té el valor de posar-les en pràctica i passen a ser innovadores i genials (29 de desembre 2018)
-El meu país és tan petit que quan el sol s'en va a dormir, li poso a sobre una manteta per que no passi fred (27 de desembre 2018)
- A diferència d'altres llengües que s'han expandit pel món, l'esperanto és l'única llengua viva que va néixer internacional i els que la difonen tenen com a objectiu la igualtat i no la dominació (9 de desembre 2018)
- Els nostres nets i netes es preguntaran per què li deiem TICs a les tecnologies de la desinformació i la incomunicació (22 de novembre 2018)
28/11/17
Psicoentrades
He recopilat i fet un llistat amb les entrades més instrospectives, reflexions i meditacions al voltant de temes psicològics, filosòfics i sociològics. En principi ho he fet per a un treball terapèutic. Ho trasllado al blog per si pugués ser d'interès per a amics i familiars propers i també per a gent que se senti atreta per aquests temes, estudiants, curiosos, etc.
La llista esmenta només el títols. per veure el text cal copiar i enganxar al navegador del blog >>
* Més armaris d'on sortir
* L'eterna incertesa
* La lògica il·lògica
* Gotes de pluja
El planeta aigua
* També el cel pot ser profund
Pensant en veu baixa
* No sols d'hemisferis viu la ment
Sobre les relacions socials de l'aturat
Viure a 45 r.p.m.
Gràcies nois
* Sí i no
La cosa és...
Memento, els records fugissers
* Carinyo ets perfecte, ja et canviaré
* La mirada dels altres
* Una acció mutant
El difícil art de la combinatòria
Obro una segona línia d'investigació
L'altra història interminable
*Les abraçades gratis viuen lluny
* Quí és Koji Kabuto?
0'97 anys cotitzats
*Una paraula val més que mil paraules
* La síndrome de K. Berger
* No sé si em sona la teva cara
L'amor contracorrent
* Perquè Dorian Gray
* Un ministre agobiat
Pensar o no pensar
Quan massa és massa
* Tiren els daus les psicòlogues?
* Buscant l'aspergeritat
La llista esmenta només el títols. per veure el text cal copiar i enganxar al navegador del blog >>
* Més armaris d'on sortir
* L'eterna incertesa
* La lògica il·lògica
* Gotes de pluja
El planeta aigua
* També el cel pot ser profund
Pensant en veu baixa
* No sols d'hemisferis viu la ment
Sobre les relacions socials de l'aturat
Viure a 45 r.p.m.
Gràcies nois
* Sí i no
La cosa és...
Memento, els records fugissers
* Carinyo ets perfecte, ja et canviaré
* La mirada dels altres
* Una acció mutant
El difícil art de la combinatòria
Obro una segona línia d'investigació
L'altra història interminable
*Les abraçades gratis viuen lluny
* Quí és Koji Kabuto?
0'97 anys cotitzats
*Una paraula val més que mil paraules
* La síndrome de K. Berger
* No sé si em sona la teva cara
L'amor contracorrent
* Perquè Dorian Gray
* Un ministre agobiat
Pensar o no pensar
Quan massa és massa
* Tiren els daus les psicòlogues?
* Buscant l'aspergeritat
9/11/17
Terrassa-Àger-Donneville-Tolosa de Llengadoc-Arrout
![]() |
| Participants del Congrés d'esperanto a Àger: Sebastià, Marion, jo, Olivia i Flo (al mig) |
Aviat farà un mes que sóc a Tolosa de Llenguadoc, a casa d'en Flo, al voltant de la qual gira tota la producció musical en esperanto sota els segell Vinilkosmo. .
Una mica desbordat pels aconteixements de Catalunya, he dedicat una bona part del temps lliure a fer traduccions de notícies per fer de pont amb els esperantistes. Aquest cap de setmana visitaré la comunitat de La Maraude, a la falda dels Pirineus que podria ser la següent parada del meu itinerari occitano-francès.
20/9/17
2/7/17
Neurodiferents, biodiferents
![]() |
| Alan Turing |
![]() |
| Mark Zuckerberg |
| Bram Cohen |
A molts dels personatges considerats pioners de l'era digital sel's relaciona d'alguna manera amb l'autisme d'alt rendiment i/o asperger. A Sillicon Valley contracten treballadors preferentment amb qualitats autistes. Les similituts entre un autista i un ordinador: repetició de patrons, raonament hiperlògic, relevància del treball matemàtic, no habilitats socials, l'ús de dibuixos per entendre les emocions, la paret transparent que els separa del món...potser siguin una clau per entendre al ser humà del segle XXI.
![]() |
| Bill Gates |
![]() |
| Sheldon Cooper, personatge de ficció |
| Satoshi Tajiri |
![]() |
| Steve Jobs |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











