Consumeix fins a morir

 

De tant en tant m'arriben a la meva bústia correus d'una gent que expliquen coses amb la capçalera Consume hasta morir, suposo que és un col·lectiu més dels que podem alinear amb els indignats.

En principi es tracta de denunciar una societat malbaratadora de recursos humans i materials però, per algún motiu inconscient, m'han dut a pensar en la meva experiència com a membre d'una xarxa de contactes, Okcupid.
Ja fa temps que hi sóc, potser un any o més. He fet alguns contactes virtuals i curts, i fins i tot vaig arribar a conèixer una noia amb la que vam compartir un sopar al barri de Gràcia.
Però el que venia a dir és que, en el meu "surfeig" a través de perfils, he viscut la sensació de que tots, o la inmensa majoria, tenen una cosa en comú, el desig de consumir.
Conforme vaig llegint, sempre apareixen les constants:
consumir copes, consumir restaurants, consumir viatges, consumir espectacles, consumir aventures, consumir sexe, consumir amics, consumir família, consumir música, consumir roba, consumir rituals, consumir protocols, consumir estils,...
S'em fa estrany i a vegades trist no poder trobar gaire gent fora del cercle viciós de les repeticions, de les dependències, de la irreflexió. Tothom vol destacar de entre els altres i tothom ho fa amb les eines que els proporcionen els altres, la qual cosa és un sense sentit. Tanta por ens fa viatjar al nostre interior, sortir del món per uns instants, esbrinar quí i què som i tornar a entrar?
Ens fa por construir una cosa nova? ens fa por construir, produir enlloc de consumir? Consumir no comporta cap risc, té el vist-i-plau del món ja abans de que ens hi fiquem. Crear? perquè no podem crear? perquè no podem partir de zero?
Quan viatjo a través de Okcupid, 9 de cada 10 perfils em sembla que pertanyen a la mateixa persona, canvia només algún grup de música, una destinació de vacances, el nombre de germans, el lloc de les festes, la preferència culinària exòtica, la forma d'utilitzar l'anglès, el color de rimel de la seva part del cos més atractiva...

Si fem el que fa tothom, arribarem on tothom arriba, si fem el que fa el nostre grup, serem un més del grup, si fem el que fa el nostre ídol podrem arribar on ha arribat ell, si fem el que som, arribarem allà on no ha arribat mai ningú.