Més de tres coses

Deien que per a una vida realment autorealitzada hi ha tres elements bàsics: haver plantat un arbre, escrit un llibre i tingut un fill.Són tres coses que ja he fet i la veritat és que quan faig un exercisi retrospectiu me n'adono de que la meva vida s'ha omplert de moltes més coses i que potser per això, aquesta mateixa vida ha decidit jubilar-me anticipadament.
Apart d'un arbre he plantat altres coses gràcies als amics pagesos que tinc i que m'han deixat ser partícep del contacte directa amb terra fèrtil. En el seu moment vaig escriure un llibre, mai publicat, que em va permetre arribar a moltes persones durant la seva gestació, però també vaig escriure un diccionari, vaig redactar articles per revistes, vaig fer traduccions de textos, vaig coeditar revistes i butlletins amb amics, vaig editar punts de llibre i calendaris de butxaca sent llibreter, vaig elaborar pancartes per a manifestacions junt amb altres lluitadors socials i, finalment, vaig encetar la vida de bloguer empedreït.
També vaig ser entrevistat per revistes i diaris, em van trucar des de les ràdios, vaig ser protagonista de documentals i actor en un relat de ficció. Les meves paraules se sentiren en televisions dels transports públics.
Vaig tenir un fill, també vaig tenir abans cura d'un gat i recordo haver viscut amb conills. He tingut un gran amor i alguns petits amors. També grans amics que el temps s'ha emportat. Una amiga que va abandonar d'hora aquest món tan dur. He conegut desconeguts sorprenents i meravellosos. He vist gestos d'amor pur.
He viatjat més enllà de les fronteres, França, Itàlia, Bulgaria, Hungria, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Cuba. M'he perdut per boscos, m'he llançat al febrer dins les aigües d'Ampúries, He trepitjat el cim nevat del Puigmal, m'he arriscat per barrancs i gorges, m'he passejat i fins i tot arrossegat esquivant estalagtites i estalagmites, m'he banyat nu sota petites catarates i he nedat sota la lluna.
He cantat al voltant d'un foc de campament, he recorregut velles trinxeres de guerres oblidades, he sentit el silenci absolut immers en la boira d'una muntanya.
He fet de monitor, he rebobinat motors, he posat teflon en tubs de plom, he revelat fotos en la foscor, he portat paquets amb ciclomotor, amb bicicleta, a peu.
He venut aparells, llibres, a peu de carrer, en local, per internet. He collit llenya, he pintat, he posat totxanes sobre una paret, he cuidat avis, he cuidat malalts, he jugat amb nens, he parlat amb gossos i gats.
He fet massatges, he parlat amb les mans, he après un xic de llengües, he volgut escoltar la gent. He anat a manifestacions, he signat manifestos, m'he concentrat amb concentrats, ens hem donat la mà.
He detestat la guerra, vaig escollir el camí de la pau. Vaig descobrir el taoisme, el budisme, la trascendència de la vida.
Em vaig deprimir, vaig aprendre de les meves depressions. Vaig triar les coses que donaven vida i desestimar les que la malmetien. Em vaig fer vegetarià.
Em sentia humà i em vaig fer esperantista. Em sentia no-humà i em vaig fer nómada. Viure la terra, els arbres, les aigües, les sargantanes, el romaní, les abelles. Descobrir el poc que som. Descobrir el molt que som.
He meditat, contemplat, ballat. M'he abraçat, m'he allunyat, m'he vist, m'he defugit, m'he acceptat.
És tant el que he viscut i encara oblido que no tinc més remei que dir: gràcies! gràcies per tot el viscut i tot el que he après. Gràcies per les coses que he vist i les coses que he sentit. Gràcies per aquest món inabastable ple de coses per descobrir.