Una Trobada Provincial a Igualada, any 1963

Inspeccionant el catàleg de documents de la Biblioteca Central d'Igualada ens hem trobat, entre d'altres coses, el programa del 5è Aplec d'Esperantistes de la província de Barcelona, dut a terme el 29 de setembre de 1963.

Aquest aplec va ser patrocinat per la Diputació de Barcelona i per l'Ajuntament d'Igualada.

El programa va ser publicat en format díptic i integrament en esperanto. Us fem una transcripció traduida d'una part del contingut:

CAPITAL

De la vegueria Anoia

A la conca central de Catalunya

25.000 habitants

314 metros sobre el nivell del mar

A 65 km de Barcelona

Amb fantàstiques vistes a Montserrat

Principals firmes industrials*

Basílica de Santa Maria

Ajuntament

Esglèsia preromànica de la Tossa de Montbui

Museus de la Ciutat i de la Pell

Escola Sindical d'Adoberia

Els edificis més bonics*

Tèxtil

Gènere de Punt

De la Pell

Els actes del programa:

11 h. Misa a l'Esglèsia de la Nostra Senyora de la Pietat, dels Pares Escolapis

12 h. Recepció dels esperantistes per part de l'alcalde, Josep Singla, i de la resta d'autoritats municipals

12'30 h. Visita a la Basílica de Santa Maria i l'Escola d'Adoberia

13 h. Conferència sobre l'esperanto i el moviment esperantista, a càrrec del doctor Marià Solà de Terrassa, a l'Escola d'Adoberia

14 h. Visita als museus

15 h. Dinar col·lectiu a la Granja Pla**. Al final de l'àpat i mentre els assistents prenen el cafè, Sabina de Travé, solista de l'Orfeó Manresà, cantarà algunes peces musicals en esperanto. L'acompanyarà al piano Josep Maria Llorens, professor de música i autor de la sardana Sabadell Esperantista.

* El díptic presenta un error per inversió en els encapçalaments 2 i 3

** Rambla Sant Isidre 12

El perquè de l'esperanto

Explicat per l'Associació Catalana d'Esperanto:

L’esperanto és una solució democràtica al problema de l’ús d’una llengua universal perquè

des del punt de vista social,

• no pertany a cap nació o estat.
• no privilegia els ciutadans de cap nació o estat i els seus interessos econòmics.
• agermana les persones en comptes de separar-les en classes socials. Amb l’esperanto se’t valoraran les idees, no la pronúncia.
• s’oposa a la mentalitat feudal que empeny les polítiques lingüístiques d’occident. Uns es poden dedicar a estudiar ciències; els altres han d’estudiar durant hores i més hores els capricis de la llengua en què aquesta ciència s’escriu perquè no és la seva llengua.

lingüísticament parlant,

• és més fàcil d’aprendre: s’escriu tal com sona, és morfològicament regular (no hi ha verbs irregulars ni excepcions gratuïtes).
• aprofita al màxim la recursivitat pròpia de la llengua.
• el vocabulari és indoeuropeu, però l’estructura de la llengua l’acosta a llengües del tipus aglutinant (hongarès, finès, coreà, japonès, quètxua etc.).
• estimula la creativitat i la reflexió lingüístiques.

culturalment,

• durant més d’un segle de vida la llengua ha adquirit un patrimoni cultural considerable en continu creixement. Parlants, escriptors i traductors de tot el món ho fan possible.
• l’esperanto malgrat alguns poders fàctics que només cerquen el seu profit egoista, és present i futur.

Vocabulari català-esperanto

Els assistents al Tast d'Esperanto (vegeu entrada anterior) també tindràn l'oportunitat de comprar, al servei de venda del museu,  l'edició revisada i ampliada del Vocabulari Familiar Català-Esperanto. Un llibret que pot ser un bon complement per a construir les vostres primeres frases en la llengua internacional.

Invitació a un tast lingüístic

El proper disssabte dia 13 de novembre, el Museu d'Esperanto de Subirats i l'Associació Catalana d'Esperanto us conviden a tastar l'esperanto.
Aquell dissabte, a les 16 h. l'entrada del museu inclourà un taller pràctic d'esperanto per comprendre com és la llengua i com funciona. Una oportunitat per conèixer les aplicacions pràctiques de la llengua i per resoldre dubtes i curiositats.
També hi haurà la possibilitat d'informar-se amb més detall sobre els cursos d'esperanto que s'estan posant en marxa i de les properes activitats previstes, tant per part del Museu com per part de l'Associació.

Ja són aquí, no te'ls perdis!

CURSOS PRESENCIALS D'ESPERANTO A BARCELONA

Nivell incial: els dijous de 19:00 a 20:30

Nivell intermedi: els dimecres de 19:00 a 20:30
Conversa: els dijous de 19:00 a 20:30

Inici dels cursos: 10/11 de novembre.

Més informació: barcelona@esperanto.cat

Lloc: Espai Ciemen. Carrer Rocafort 242 bis (entrada per la rampa), Barcelona. Metro: Entença

A Curable Romantic

Dos il·lustres contemporanis, Sigmund Freud i Ludvig Zamenhof es troben en una novel·la en el paper de pseudo-pares amb dos visions diferents de la vida.
Així ho planteja un escriptor, Joseph Skibell, en la seva obra A Curable Romantic (ressenya en anglès)
................................................................................
Du elstaraj samtempuloj, Sigmund Freud kaj Ludvig Zamenhof renkontiĝas ĉe romano en la rolo de du kvazaŭpatroj kun du malsamaj vidpunktoj pri la vivo. Tiel prezentas ilin la verkisto Joseph Skibell en sia libro A Curable Romantic.
......................................................................................
Esperanta recenzo en la blogo de Ralph Dumain

Un lema curiós i paradoxal

De l'esperanto i l'esperantisme s'en diuen moltes coses. En l'apartat ideològic no falta qui associa, i amb certa raó, l'esperanto amb moviments progressistes i a vegades radicals. A catalunya el primer esperantisme va calar ben aviat entre els grups llibertaris i anarcosindicalistes i aquesta és una emprempta que ha marcat força la nostra identitat com a esperantistes catalans. Però l'esperantisme ha estat ben vist per un ampli ventall de grups a dreta i esquerra.
Durant molt de temps, la CNT i altres moviments històrics han deixat de banda l'ideal esperantista, potser en consonància amb una societat que s'ha tornat més acomodatícia i individualista.
És per això que, navegant per la xarxa et troves amb petites paradoxes com la de que el web de l'Associació Internacional de Policia es presenta amb el seu antic però persistent lema: Servo per Amikeco, que en esperanto vindria a dir una cosa així com servei a través de l'amistat
Els que tingueu curiositat podeu visitar la pàgina de la IPA catalana

Esperanto a la Rambla

Pels que sempre penseu que la llengua internacional és una cosa dels nostres avis, potser us sorprendrà que al bell mig de la Rambla es poden trobar mostres de paraules típiques de l'esperanto.
Una de ben emblemàtica, encara que molt probablement no escollida pel seu significat esperantista, és ING. Marca darrera la qual treballa una entitat financera prou coneguda.
Doncs bé, resulta que ING és també un sufix de l'esperanto que s'empra per designar un objecte pensat per contenir o sostenir-ne un altre, per exemple:
kandelo vol dir espelma i kandelingo vol dir canelobre
glavo vol dir espasa i glavingo vol dir beina (d'espasa)
I ara un repte a la vostra imaginació, què seria penisingo*?

*(paraula completament esperantista, malgrat les aparences)