El Correo.com a propòsit de la llengua i el moviment

|||| Chatear en Esperanto (esperanto es troba en el lloc 20è entre les llengües més emprades a Internet).

[*       Retbabili en Esperanto (Esperanto staras en la 20a pozicio inter la plej uzataj lingvoj en Interreto).

"Esperanto en Marxa" en la muzeo / al museu

Vizitante kaj ludante en la muzeo / Visitant i jugant al museu

[*|  I   La pasintan 20-an de marto, la aktivaĵo Esperanto en Marxa (Esperanto sur la vojo) celis la regionon Subirats. La ekskurso komenciĝis en la trajna stacidomo de Lavern, la partoprenantoj promenadis sub la orientado kaj gvido de Karles Berga , kombinante esperantan instruadon kun ĝuado de la vitkultura naturmedio. Parto de la ekskurso celis la Muzeon de Esperanto de Subirats, kie la ekskursantoj povis informiĝi pri la historio de la lingvo kaj la movado kaj, ĉe la fino, lerni praktike la lingvon per ludado de didaktika esperanto-domeno (vidu foton).

La muzeo dankas la vizitantojn kaj instigas la daŭrigon de la iniciato Esperanto en Marxa kaj ĝian sukceson. Interesiĝantoj pri la partopreno en sekvantaj ekskursoj kaj proponoj povas informiĝi per la retadreso k.berga@gmail.com

 |||| El passat diumenge 20, la iniciativa “Esperanto en Marxa” va tenir com a destinació el municipi de Subirats. Des del punt de trobada, a  l’estació Renfe de Lavern, els participants, amb el guiatge i les orientacions d’en Karles Berga, iniciaren una jornada en la que combinaren la introducció a l’esperanto amb el passeig per l’entorn i les vinyes de Subirats. L’activitat va fer una aturada també en el Museu d’Esperanto de Subirats, on els participants pogueren conèixer la història i el fons del Museu així com utilitzar el seu espai per realitzar algun exercici d’aprenentatge complementari. A la fotografia s’observa una de les partides de dòmino (amb imatges i conceptes escrits en esperanto), joc emprat per contactar amb la llengua d’una manera informal i lúdica.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats us donem gràcies per la visita i us encoratgem a seguir amb tan interessant iniciativa. Per aquells que esteu interessats en d’altres edicions i propostes d’”Esperanto en Marxa”, podeu enviar un correu a la següent adreça: k.berga@gmail.com

Curiositat per l'esperanto?

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

Encara ets a temps d'apuntar-te a aquesta excursió peculiar (diumenge 20 de març), on descobriràs alguns dels secrets de l'esperanto i podràs fer la primera capbussada en la llengua. Visita el nostre lloc: Esperanto en Marxa i escriu-nos o truquens.

Dona i Esperanto

Dona i Esperanto

Taula rodona al Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal (Subirats, Alt Penedès).

Dissabte, 12 de març de les 18 h. a les 20 h.

Acte en commemoració del Dia de la Dona (8 de març). Durant la taula rodona es podrà gaudir del testimoni de dones de diferents edats relacionades amb l'esperanto, un dia per compartir vivències

800 blocaires a la Penedesfera

En el tercer aniversari de la seva creació la Penedesfera, la comunitat de blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, ha superat els 800 blocaires agregats. Tot i la diversificació d’eines TIC, amb un augment continu d’usuaris a aplicacions de comunicació a internet com Twitter i Facebook que afecta l’actualització i aparició de nous blocs, la xarxa penedesfèrica segueix augmentant. Així també els twittaires de la Penedesfera superen els 600. Coincidint amb els 3 anys de la reunió constituient a Gelida, llavors com un col.lectiu informal i ara secció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs, s’ha passat d’un grup a una pàgina al Facebook per facilitar la visibilitat de les idees i opinions ciutadanes.  Aquesta xifra continua fent de la Penedesfera el col.lectiu de blocaires més nombrós de Catalunya i també una de les xarxes TIC més actives, amb més de 65.000 apunts importats pel portal dels bloggers i interessants en el web 2.0 del Penedès. Destaca respecte la darrera actualització l’augment de blocs d’entitats així com de blocaires anoiencs. L’estadística actual de blocaires és la següent:

• Número de blocs enllaçats: 804
• Categories amb més blocs: Política (206), Actualitat (152), Blocs d’entitats (108), Literatura (86), Educació (76) i Esports (62)
• Blocs per comarques: Alt Penedès (321), Baix Penedès (164), Garraf (152), Anoia (140) i fora del Penedès (27)
• Poblacions amb més blocs: Vilafranca del Penedès (134), Igualada (82), Vilanova i la Geltrú (78), El Vendrell (66), Gelida (63), Calafell (41), Sitges (38), Sant Sadurní d’Anoia (26), Sant Pere de Ribes (22), La Llacuna (12), Llorenç del Penedès (10) i Cubelles (8)
• Plataformes de blocs més utilitzades: blogger (455), wordpress.org (62), wordpress.com (58) i bloc.cat (23)
• Idiomes: Català (627), Castellà (158), Anglès (10), Esperanto (4), Francès (2), Gallec (1), Holandès (1) i Suec (1) 

Per a ampliar la informació, visiteu La Penedesfera

El nostre diari particular

Des de desembre passat, paral·lelament amb Anoia-esperanto, l'autor d'aquest bloc redacta també un bloc-diari-personal, Activitat Mutant, que recull els aspectes més personals i biogràfics. També, en aquest altre bloc, poden sortir publicats esporàdicament notícies i comentaris sobre Igualada no relacionats amb l'esperanto.
Ambdós blocs són oberts  a la vostra lectura i participació, benvinguts doncs :-)

Ekde la pasinta decembro, paralele al Anoia-esperanto, la aŭtoro de tiu ĉi blogo radaktas ankaŭ pli personan taglibron, Activitat Mutant, kiu celas kolekti pli personajn trajtojn kaj biografiajn flankojn. En tiu ĉi blogo povas aperi ankaŭ, kvankam sporade, novaĵoj kaj komentoj pri Igualada ne ligitaj al Esperanto.

Ambaŭ blogoj estas malfermitaj al via legado kaj partopreno, estu do, bonvenaj :-)

Les TV locals ens visiten al museu

Jules Verne i l'esperanto

Article publicat al butlletí de l'Ateneu Igualadí el setembre de 1988

J. Verne va dir en una ocasió: "Tot allò que un home és capaç d'imaginar, altres seran capaços de realitzar-ho".

El gran novel·lista francès destaca dins la història de la nostra civilització pel fet de que va ultrapassar els límits de la literatura del seu temps. Les seves obres varen esdevenir profecies i laseva ment clara es va avançar en el temps fins al punt que, avui dia, les més destacades fites assolides per l'home les trobem reflectides, d'alguna manera, en el treball de Verne.

Ferm entusiasta de la idea d'una llengua internacional, J. Verne tenia en projecte una novel·la en la qual l'esperanto jugaria un paper fonamental. Ja en una de les seves obres hom pot trobar una tímida al·lusió a l'existència d'una llengua internacional.

Extreiem aquí un fragment de 20.000 llegües de viatge submarí:

"  La tripulació del Nautilus, consistent en homes de diferents races i que també s'havien separat dels seus germans, parlaven una llengua desconeguda per a la resta dels homes. Una llengua que tan sols ells coneixien..."

Una neboda de Verne, Mme. Allotte de la Fuye, encarregada d'escriure la biografia del seu oncle, va exposar, en un programa radiofònic, que en Verne sovint es referia a l'esperanto en els següents termes:

"La clau d'una llengua comuna, perduda en els temps de la Torre de Babel, pot ser retrobada mitjançant l'ús de l'esperanto."

J. Verne moria l'any 1905 a la ciutat d'Amiens. Aquell mateix any, a una altra ciutat francesa anomenada Boulogne-sur-Mer, començava la utopia...

Siscentes vuitanta-vuit persones, provinents de vint països diferents, es reunien per afrontar un dels grans reptes de la humanitat:

"La comprensió internacional per mitjà d'una llengua neutral."

La prova va tenir un èxit aclaparador. Per primera vegada a la història moderna, tenia lloc un congrés realment internacional sense l'ajut i el servei d'intèrprets.

L'esperanto ha sobreviscut a dues guerres mundials i continua endevant, lenta però imparablement. El propassat any 1987  (any del centenari de la seva creació), es van reunir a Varsovia cinc mil noucentes quaranta-sis persones pertanyents a setanta-tres països de tot el món.

Un contemporani de Verne, Lleó Tolstoi, va escriure tal vegada:

"En relació a l'aprenentatge de llengües, opino que quantes més millor. Heus ací, segons el meu parer, les que els vostres infants han d'aprendre: la francesa i l'alemanya obligatòriament, l'anglesa i l'esperanto a ser possible".

Cada època ha tingut la seva llengua "obligatòria" (o més d'una), lligada sempre al poder regnant.

Segurament Verne no va arribar a preveure l'introducció de la Coca-cola a la República Popular Xinesa però diuen que els marines de la V flota viuen intranquils i temerosos d'ençà que saben que el Nautilus navega per aigües internacionals.

Font de la imatge aquí.