Igualada Esperanto-Societo, 1907-1909

El 1907, probablement a començaments d'any, es crea a Igualada la Igualada Esperanto-Societo, en un local de la Rambla General Vives, darrerament seu del Banc de Sabadell. En l'acte inaugural parlaren els pares escolapis Pubill i Lliró (Sabadell), Gomis, Cardús (Capellades) i Solsona.
El 15 de novembre del mateix any, el director de les escoles de l'ateneu, Francesc de P. Bedós, dona una conferència amb el títol La utilitat de l'esperanto per a la classe obrera, al saló de descans de l'entitat i amb gran èxit d'audiència.
Al dia següent es comença a donar classes d'esperanto a la seu de l'Ateneu.
El febrer de 1908 treuen la revista Stelo Kataluna, la segona que es publicava a l'estat espanyol. La primera va ser La Suno Hispana.
Al mes d'octubre es crea una secció d'esperanto al mateix Ateneu, secció a la que s'incorporen els membres de la IE-Societo.
També l'octubre de 1909 comença un segon curs d'esperanto. Paral·lelament, la secció esperantista de l'ateneu ofereix un premi per als Jocs Florals Esperantistes organitzats a Barcelona. Premi que guanya l'escriptor suís Jaume Schmid. Un altre guardonat en aquell certàmen va ser Carles Riba.
.....................................................................................................................................................................
Komence de 1907 oni kreis en Igualada la Igualada Esperanto-Societo-n, kies sidejo situis en la urbocentro. Dum la inaŭguro paroladis la pilernejaj instruistoj Pubill i Lliró (el Sabadell), Gomis, Cardús (el Capellades) kaj Solsona.
La 15an de novembro, la direktoro de la Ateneu Igualadí, Francesc de P. Bedós prelegis pri la utileco de esperanto por la laborista klaso, en la ripozsalono de la institucio antaŭ multe da ĉeestantoj.
En la sekvanta tago oni organizis la unuajn klasojn de esperanto en la Ateneu.
Februare de 1908 ili eldonas la revuon Stelo Kataluna la dua tiutipa gazeto publikigita en Hispanio. La unua estis La Suno Hispana.
En oktobro oni kreas, en la Arteneu mem, sekcion de Esperanto, al kiu tuj aliĝas la membroj de IE-Societo. En la sama monato komenciĝas dua kurso de Esperanto kaj la sekcio de la Ateneu proponas premion kadre de la Internaciaj Floraj Ludoj okazontaj en Barcelono. Tiun premion gajnis la sviso Jaume (Jakobo) Schmid. Alia premiito de tiu literatura konkurso estis la fama kataluna verkisto Carles Riba.

El setmanari Pàtria/La semajngazeto Pàtria

Del 1906 al 1910 es va publicar a Igualada un setmanari autonomista sota el nom de Pàtria. Constava de 4 pàgines en format diari i contenia tant informació local com del moviment autonomista català. En la seva edició del 18 de maig de 1907 es donava la benvinguda com a col·laborador, a un esperantista que des de llavors es donaria a conèixer amb el pseudònim Biel Estoch. En Biel va disposar d'una columna fixe on es va dedicar a informar sobre el moviment esperantista i a divulgar l'esperanto.
..........................................................................................................................................................................
Disde 1906 ĝis 1909, oni publikigis en Igualada semajnan gazeton kun la nomo Pàtria (Patrujo). Ĝi konsistis el 4 paĝoj en ĵurnala formato kaj enhavis kaj lokajn informojn kaj informojn pri la kataluna aŭtonomisma movado. En sia eldono de la 18a de majo 1907a la redakcio bonvenigis esperantiston kiel kunlaboranton. Sub la pseŭdonimo Biel Estoch, li okupiĝis pri kolumno en kiu li informadis akurate pri la novaĵoj de la esperanto-movado kaj pri la lingvo esperanto mem.

Stelo Kataluna / Estrella Catalana

Avui dia l'esperanto té molt poca presència en el dia a dia dels igualadins, però això no ha estat sempre així. A començaments del segle XX l'esperantisme es va extendre amb força a molts indrets de Catalunya i a Igualada això es va traduïr en la publicació d'una revista d'estil modernista anomenada Stelo Kataluna, el director de la qual era en Joan Llansana i on es publicaven articles sobre art, ciència i moviment esperantista. Podeu accedir a alguns exemplars digitalitzats mitjançant l'hemeroteca de la Diputació de Barcelona :
http://www.diba.es/xbcr/
També trobareu una mica d'informació al llibre de Ma Teresa Miret, La premsa a Igualada, a les pàgines 177-180. Consultable a la Biblioteca Central.
Alguns apunts sobre Joan Llansana:
Joan Llansana Bosch (1879-1922), fill de Francesc Llansana Boyer, destacà pels seus coneixements tècnics en teixits. Fou regidor municipal a Igualada i periodista. Els seus articles es poden trobar a "Revista Astronómica), "Catalunya Tèxtil", "El Ateneo", "El Eco de la Industria", "Stelo Kataluna", "Pàtria", "L'Ateneu", "L'Eco d'Igualada" i "El Igualadino". Fou un dels fundadors de la Federació Patronal a Igualada., intervengué com a element moderador en reposta a las fortes tensions laborals i socials de l'època. A l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera fou professor i director de l'Escola de Teoria de Teixits, a més, creà i presidí la secció d'Enciclopèdia. La seva biografia consta en el diccionari Biogràfic d'Igualadins (Barcelona, 1986, Fundació Salvador Vives i Casajuana, autores Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé). També en el llibre "Mi ciudad y yo. Un período de història anecdótica" (Igualada 1948, autor Ramon Solsona Cardona), el capítol XXII està dedicat a la seva persona. Sentia una predilecció especial per l'Astronomia, publicà una sèrie d'articles que li valgueren una entusiasta felicitació del savi astrònom Comas i Solà.
Font: http://es.geocities.com/dordales/gensana.html
............................................................................................................................................................................
Nuntempe esperanto ne multe ĉeestas la pensojn de igualadanoj sed tio ne ĉiam estis tiel. Komence de la 20a jarcento, la esperanto-movado forte disvastiĝis plurloke en Katalunio. En Igualada tio rezultis en la publikado de modernismo-stila revuo nomata Stelo Kataluna, kies ĉefredaktoro estis Johano Llansana. En ĝi publikiĝis artikoloj pri arto, scienco kaj esperanto-movado. Oni povas aliri kelkajn ciferecajn ekzemplerojn tra la arkivo-servo de Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/xbcr/
(ŝlosilvortoj: esborrar=viŝi; buscar=serĉi)
Biografaj notoj:
Johano Llansana Bosch. Filo de Fransesc Llansana elstaris pro siaj konoj pri teksotekniko. Estis magistratano kaj ĵurnalisto en Igualada. Liaj artikoloj troveblas en la jenaj revuoj:
Revista Astronómica, Catalunya Tèxtil, El Ateneo, El Eco de la Industria, Stelo Kataluna, Pàtria, L'Ateneu, L'Eco d'Igualada i El Igualadino.
Johano estis unu el la fondintoj de la Federació Patronal (federacio de labormastroj) en Igualada. Li intervenis por mildigi la konfliktojn okaze de la tiutempaj laboristaj kaj sociaj tensioj. En Ateneu Igualadí de la Classe Obrera li estis instruisto kaj direktoro de la Lernejo pri Teorio de la Teksaĵoj kaj li ankaŭ kreis kaj gvidis la Enciklopedian Sekcion. Krom tio, Johano tre ŝatis astronomion kaj liaj artikoloj ricevis la gratulrekonon de la elstara astronomo Comas i Solà.

En temps de crisi, esperanto

Llegeixo en el diari d'avui que els governs europeus invertiran milions d'euros en garantir els estalvis dels ciutadans. Una garantia que no sabem molt bé a costa de què, ja que són diners públics que no tenien inicialment aquesta destinació.
Davant la inoperància del sistema polític i la perversitat d'algúns agents económics, potser és el moment de que la societat civil prengui la iniciativa.
No existeixen receptes màgiques però si que es cert que cada ciutadà té encara el poder d'elecció i la capacitat de crear alternatives.
La meva intenció és posar com exemple l'esperanto. La política lingüística europea que aparentment cerca la no discriminació dels seus ciutadans per raó de llengua, amb prou feines pot amagar que ja s'ha optat per reduir a la mínima expressió, en un primer terme les llengües minoritàries i, en un termini més llarg, les majoritàries amb poc pes polítc i económic.
Aquest tipus de política és el que denunciem, des de fa anys els esperanto-parlants. Les llengües no són mers vehicles per realitzar transaccions, les llengües són part dels sentiments i el perfil de cada societat i cada persona. Cal preservar la riquesa lingüística com cal preservar la diversitat de paisatges, fauna o flora.
Les llengües no es poden deixar en mans del mercat, un mercat que hores d'ara ens està mostrant la seva cara més depredadora.
Però tornem a l'esperanto. Els esperanto-parlants proposem a la societat una llengua que ha anat evolucionant i madurant al llarg de més de cent anys i que ha entrat amb força al segle XXI de la mà d'internet.
Dos són els secrets que fan de l'esperanto una llengua digna de consideració:

L'esperanto no pertany a cap país, els seus parlants conformen una comunitat internacional on les relacions són horitzontals, en aquesta comunitat compta més el treball o aprenentatge individual que el lloc d'origen, cosa que no succeeix amb llengües com l'anglès, l'espanyol o altres.
L'esperanto és un idioma regular, es a dir, concebut des d'un principi per facilitar les relacions internacionals, la seva gràmatica, de només 16 regles, i en general la seva estructura es fonamenta en la lògica del pensament humà. En l'esperanto compte més la deducció que la memòria, això fa que es pugui aprendre més ràpidament que qualsevol altre idioma dels mal anomenats naturals.
Aquesta segona virtut fa que l'esperanto pugui ser molt apreciat en aquest temps de crisi. Un curs acàdemic d'esperanto és més que suficient per permetre'ns viatjar i fer contactes a altres països. La comunitat esperanto-parlant està notablement organitzada en xarxa i és relativament fàcil dissenyar el nostre propi itinerari cultural, turístic o d'altra mena.
Molta gent fins i tot prescindeix dels cursos presencials i aprèn de forma autodidacta gràcies a la multitud de recursos pedagògics que es troben a Internet.

Una mirada als amazig

Esperanto, candidat al Nobel de la Pau 2008

Presentació de l'esperanto al Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides. 9ena sessió, Ginebra, 17 de setembre de 2008.

Recordatori...

Xerrada al Casal Cívic

Els que esteu interessats en conèixer d'aprop l'esperanto i rebre informació general ara teniu una oportunitat. El proper 15 d'octubre a les 19 h, l'Associació Catalana d'Esperanto oferirà una xerrada informativa al Casal Cívic del Barri Montserrat, carrer de les Orquídies, 7. Igualada.

Els escolapis i l'esperanto

Quan un regira papers antics corre el risc de trobar-se amb petites sorpreses. Això ens va passar el darrer cap de setmana. Fullejant un díptic sobre la 6a Trobada d'Esperanto de la Província de Barcelona, la qual va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú l'any 1964, ens vam trobar, dins del programa d'actes, l'actuació de Cor Infantil de les Escoles Pies d'Igualada, que varen cantar en esperanto sota la direcció de Mossen Josep Vidal.
.............................................................................................................................................................................
Kiam oni trafoliumas antikvajn paperojn, oni riskas renkonti etajn surprizojn. Tiel okazis al ni la pasintan semajnfinon. Kontrolante iun faldfolion pri la 6a Barcelon-provinca Renkontiĝo de Esperanto, okazinta en Vilanova i la Geltrú en 1964, ni eklegis en la programo pri la partopreno de la Infana Koruso de la Pia Lernejo de Igualada, kiu kantis mesopecojn en Esperanto, sub la gvidado de pastro Josep Vidal.